FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant una gradació. S'esglaonaren fent filera, d'esquerra a dreta, començant pels més alts. Situar ordenadament de distància en distància. Els soldats s'esglaonaren tot al llarg del passadís. Construir o col·locar els esglaons (d'una escala). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar (les parts d'alguna cosa) amb metxes, clàvies, etc. Disposar (les peces d'un mecanisme, d'una màquina, etc.) per tal que funcionin adequadament. Arranjar (un assumpte difícil, un afer embolicat). No sé pas com t'ho manegues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estratificar o d'estratificar-se; l'efecte. Presència col·lectiva d'estrats en una sèrie sedimentària, d'acord amb la llei de la superposició, cadascun dels quals és separat per unes superfícies ben marcades. Operació de disposar, en capes o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en anelles. Anellar els cabells. Posar una anella o anelles (a algú o alguna cosa). Posar una anella al morro (d'un animal). Posar una anella o anelles a les potes (d'un ocell) a fi de facilitar-ne la identificació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant rima. Posar (una cosa) tocant a una altra. Aquesta taula l'heu d'arrimar a la paret. S'ha embrutat la màniga arrimant-se a la paret. Acollir-se a la protecció d'algú. Arrima't al ministre i no tindràs problemes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, respecte a un altre poble. Disposar (dos sistemes o dos senyals) de manera que l'un depengui de l'altre i, per tant, variï quan aquest darrer varia amb el temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria. Deixar vagar els seus pensaments. Núvols que vaguen pel cel. Vacar . Proveir les places que vaguen. L'obra vaga per fretura de rajoles. vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (el foc) de manera que, dificultant l'accés de l'aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama. Acugula el foc, que no es gasti en va la fogonada. El foc, cremar somortament, mig apagar-se per insuficiència d'aire. Bufaven el foc amb delit, com si tinguessin por [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el barrot travesser a la part de dins (d'una porta), per tancar-la o reforçar-ne el tancament. Disposar barrots per unir, reforçar o redreçar (una peça o conjunt de peces de fusta). Posar travessers (a una sèrie de posts encadellades o emboetades) perquè el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé. Totes aquestes coses que teniu en renou, cal endreçar-les. Ens passem el dia endreçant la canalla. Arranjar (una habitació) perquè tot hi estigui net i en bon ordre. Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu [...]
